Thursday, August 13, 2020 Super User Club de Lectura Independentista 62

Hem encetat una activitat recurrent per tal de tractar temes candents a través de llibres clàssics de la nostra història. Us presentem el Club de Lectura Independentista, Marxista i Feminista de l'Ateneu de Bescanó, per Nil Jaile.

Teniu el resum de la primera sessió en aquesta pàgina i la propera sessió és el dia 8 d'Octubre 2020 a les 20h on s'ha de portar llegit el 3er i 4rt capítol del llibre "ELS MOVIMENTS D'EMANCIPACIÓ NACIONAL" D'ANDREU NIN (14€ EDITORIAL BASE o per internet gratuït)

 

 

Tuesday, September 22, 2020 Super User Club de Lectura Independentista 119

En la primera sessió vam fer el capítol 1 i 2 del llibre d’Andreu Nin, Els Moviments d’Emancipació Nacional on vam debatre sobre el que parlen els capítols 1 i 2 del llibre que vindria a ser aquest resum que us hem preparat. 

Com veureu, hi ha paral·lelismes insospitats entre el procès actual i del que parla Andreu Nin, fent vigent pensaments dels anys 30 amb el que ens està passant ara.

 

Resum 1era sessió per Nil Jaile

El llibre vol divulgar de forma sintètica les diferents posicions de l'esquerra sobre la qüestió de l'opressió i l'alliberament nacional al
llarg del temps:

  • Del període revolucionari europeu de 1848 fins a la Primera internacional
  • La Segona Internacional (1898 - 1917)
  • Revolució russa
  • Model de solució de l'URSS, *unió lliure de pobles lliures*
Cal considerar la importància dels moviments d'emancipació nacional i fer-ho cas per cas. 

 

 

Primerament contenen un gran factor revolucionari i arrosseguen les masses; segonament, no tots els moviments nacionals són igualment històrics (disposen de relacions econòmiques, territori,  idioma, cultura concrets), *vitals* ni representen un factor de canvi progressiu.

Als moviments nacionals se'ls ha de donar un suport instrumental tàctic i subordinat a una estratègia superior que condueixi a l'avenç de les realitzacions socialistes generals de la  revolució democràtica i l'internacionalisme proletari emmarcades en la lluita de classes. No és per tant oportú, afavorir les iniciatives nacionals que siguin o esdevinguin reaccionàries o contrarevolucionàries que perpetuïn l'opressió entre els homes i, per tant, entre nacions.

En alguns moments de la història la gran i la petita burgesia han liderat els moviments nacionals i va ser capaces de resoldre aquesta problemàtica en el pas del feudalisme al capitalisme; per contra, en llocs els quals no s'ha aconseguit anorrear els elements de la vella societat aquestes classes socials esdevenen conservadores al consolidar el seu poder. Les primeres s'alien amb les romanalles semi-feudals per por que més democràcia atempti contra el dret de la seva propietat, mentre que les segones poden fer alguns avenços oportunistes que esdevenen vacil·lants poc concretes o equívoques quan s'adonen que perden el control de les masses i, per tant, la seva posició d'equilibri entre classes amb interessos profundament antagònics i contraposats.

Contra el nacionalisme patrioter, xovinista i limitat burgès (i també d'una esquerra que predica el dret a l'autodeterminació com quelcom ambigu, doctrinal, formalista, abstracte, buit de contingut o com un ideal teòric, que no obliga a res), que directament fa el joc a l'estat nacionalment opressor o que subordina la lluita de classes a la unitat nacional. Només el proletariat conscient pot aconseguir una unitat de la classe en un estat on les nacions que el formen tinguin una igualtat i llibertat que, per tant, tinguin garantit -sense reserves ni limitacions- el ple dret indiscutible a l'autodeterminació i a la separació i a constituir-se en un estat completament independent. 

Serà important si això fa avançar la revolució i emancipació socials en funció d'un anàlisi dialèctic de les condicions històriques concretes, la conjuntura real, viva i canviant, tal com permet fer-ho el socialisme científic.

 

[...] *allò que és fonamental per a un marxista: la correlació de les forces vives de la història, el fet que en la societat capitalista les institucions jurídiques sempre es basen en un sistema coercitiu, que el que compta no són pas els drets jurídicament reconeguts, sinó la força en què recolzen i, sobretot, que el problema nacional no és jurídic, sinó revolucionari, i està íntimament lligat amb la lluita de classes.*

 

 

 

 

És per això que l'organització obrera marxista revolucionària ha de ser centralitzada políticament i administrativa, no federal, per no crear rivalitats, enfrontaments ni odis divergents que malmetin la força i unió solidària necessària entre els treballadors d'un estat; els propis interessos de classe seran els que determinaran com actuar globalment en l'avenç de reivindicacions democràtiques sense caure en desviacions, claudicacions o traïcions als mateixos.


PROPERA SESSIÓ DIJOUS 8 OCTUBRE A LES 20h 
S’HA D’HAVER LLEGIT CAPÍTOL 3 i 4 DEL LLIBRE “ELS MOVIMENTS D’EMANCIPACIÓ NACIONAL” D’ANDREU NIN.
PREU 14€ EDITORIAL BASE (però el podeu trobar per internet gratuït en pdf)
US HI ESPEREM!